Granit da l'Alvra

Granit da l'Alvra -

Il pli lung sectur che sto vegnir perfurà consista da granit da l'Alvra. Gia durant la construcziun da l'emprim tunnel è il granit da l'Alvra sa mussà sco crap dir e cumpact che cuntegna per part bler quarz. La muntogna ch'è stabila n'ha savens betg stuì vegnir revestgida.

Lieu

 

 

   

1'260 – 5'605 m davent dal portal dal tunnel a Preda cun singuls tips da disturbi

 

 

 

   

 

Lunghezza

 

 

   

4‘345 m

 

 

 

   

 

Configuraziun

 

 

   

La noziun granit da l'Alvra cumpiglia differentas sorts da crap sco per exempel granits, granodiorits fin diorits e gabbros. En las emprovas las pli profundas han ins pudì identifitgar sulettamain granodiorits fin diorits e gabbros ed in granitaplit. Il granit da l'Alvra enconusch'ins vi da sia colur verda.

 

 

 

   

 

Disturbis

 

 

   

Il granit da l'Alvra ha qua e là disturbis cun craps recristallisads, cataclastics fin cachiritics.

 

 

 

   

 

Privels

 

 

   

Il granit da l'Alvra senza disturbis n'ha normalmain betg la tendenza da ruttadiras e na chaschuna nagins problems spezials durant las lavurs da tunnel. En ils secturs cun disturbis tras auters craps sco cataclasits fin cachirits èsi probabel che crappa sa statga.

Milonit

Milonit

Ils milonits en il tunnel da l'Alvra èn relativamain massivs. Lur crap d'origin n'è betg pli d'enconuscher precis. Cura ch'ins ha construì l'emprim tunnel era il milonit sco ch'i para stabil e nunproblematic, ils emprims 15 meters era el anc aquifer, suenter sitg.

Superar la muntogna

Superar la muntogna

Per pudair tscherner il dretg concept da perfuraziun per la construcziun da tunnels èsi impurtant d'enconuscher las cundiziuns geologicas localas. Per definir exactamain la successiun da las stresas dals differents tips da crap han ins consultà documents istorics da la construcziun da l'emprim tunnel da l'Alvra e fatg examinaziuns preliminaras detagliadas.